Poetical Quill Souls

Poetical Quill Souls

This blog contains a collection of renowned and young authors from around the world poems in the languages in which they were originally written. Each file includes author’s photo or portrait and brief biography. We offer news and announcements of interest to professional and amateur writers (writing competitions, poetry press, etc) too.

Este blog recoge una selección de poemas de reputados autores y jóvenes promesas de todo el mundo en las lenguas en las que fueron escritos originalmente. Se incluye en cada ficha una breve reseña biográfica del autor y fotos o cuadros de éste. Se complementa el grueso del material con datos de interés para escritores profesionales o aficionados a la literatura (como información sobre certámenes literarios, editoriales dedicadas a la poesía, etc).

Luis Chaves

Anotaciones para una cumbia

Afuera, las nubes
con forma de nubes.
Adentro, preguntas aleatorias:
¿cómo le llama una madre
al hijo que, ya adulto,
cambia de nombre?

Abrir el tubo
y que dos segundos de agua tibia
sean la única noticia
del día de sol que no disfrutamos.

Treinta y dos años con el mismo nombre
¿no será un exceso?
Demasiado tiempo para esta sola certeza:
jamás ninguna nube
será mejor que aquel globo
con figura de ratón.

Un nuevo jugo
anuncia la llegada del verano.
Los pies, el agua tibia,
la sal de Inglaterra,
sin embargo, nada anuncian.
Se fue otro bisiesto
sin mayor novedad.
De lo bueno, ma,
nos quedó lo malo.


Luis Chaves (San José, Costa Rica, 1969). Poeta, periodista y traductor. Premio Sor Juana Inés de la Cruz, Premio Nacional Aquileo Echeverría y Premio de Poesía Fray Luis de León.

Denise Desautels

Denise Desautels
 Novembre

À quoi peut bien servir
cette forme abondante du silence
À qui ? Quelque chose s’est déchiré
devant la fenêtre, lettre
oiseau, muscle, cœur, nécessité
c’est difficile à dire
Ce soir, on ne s’y retrouve plus
toute vigilance en fuite
le mensonge improvise
Tant de curiosités humaines
déferlent, roulent sous nos yeux
remplissent les rues et les nuits
ici et là les encombrent, les crevassent
D’une ombre à l’autre
novembre se ramifie
De petites nostalgies s’y attardent
On dirait des os et des ailes
venus d’ailleurs, soudain
pris de paresse ou de vertige
émouvants jusque dans la mobilité
de leur blessure, là où ça cogne, crie
s’étrangle, là où d’habitude
l’espoir se délabre vite
des os et des ailes surpris
en plein vol par un sursaut du désir

malgré cette rouille
chatoyante sur fond de ruines
des os et des ailes qui surplombent
un ciel clos, un ciel glacial
Nos mains gagnées par l’inquiétude
tâtonnent parmi les ténèbres
en milliers de gestes
les approfondissent. Insoumises
en novembre, nos mains
quand elles progressent ainsi
vers des restes d’enfance
racines et musiques profondes, en alerte
dans un ciel qui claque
Mais torrents, écorchures, arrachements
remords se soulèvent, bientôt
foncent vers les sons, les traversent
au fil d’une pensée. L’énigme
bouge, immense sous nos yeux
et on la suit, l’encercle, l’étreint
l’énigme enfin retrouvée derrière
de rudes mémoires, ses douleurs
allégées par la démesure
de nos bras et cette âpre
intention de bonheur
qui vient on ne sait d’où



Denise Desautels (Montreal, Canadá, 1945). Poeta. Miembro de la Academia de las Letras de Quebec.

Richard Aldington

Richard Aldington
Lemures

In Nineveh
And beyond Nineveh
In the dusk
They were afraid.

In Thebes of Egypt
In the dust
They chanted of them to the dead.

In my Lesbos and Achaia
Where the God dwelt
We knew them.

Now men say "They are not":
But in the dusk
Ere the white sun comes -
A gay child that bears a white candle -
I am afraid of their rustling,
Of their terrible silence,
The menace of their secrecy.



Richard Aldington, nacido Edward Godfree Aldington (Portsmouth, Inglaterra, 1892 - Francia, 1962). Poeta.

Teresa Soto

Nos fatigábamos esperando la distracción
del ciervo. Nunca caminé más despacio
que entonces. La distancia justa para
observar sin provocar espanto. Esperar
y agotar la vista en el mirar
hasta que
la mandíbula vuelve al pasto
y rumia, traga
sabiéndose a salvo. Los que observan
no buscaban hierba ni sangre ni carnes,
tendones.
Hubo muchos pastos. Todos
se aúnan en este, ya lejos.


Teresa Soto González (Oviedo, España, 1982). Poeta. Premio Adonáis 2007.

Vika Trenas ( Віка Трэнас )

сталасць не ёсць мудрасцю

сталасць не ёсць мудрасцю
схілі свой пасівелы голаў
перад мужнасцю маленькай дзяўчынкі
якую носіць на руках ранішні вецер
якую лашчыць абрыкосавае сонца
і ў душы якой – бурлівасць горнага вадаспаду
усе мы выпалі з калыскі часу
усе мы хочам пакаштаваць бяссмерця
усе мы цягнем рукі да любові
і атрымліваем аплявухі
яна танчыць у цэнтры
замкнёнага кола
застаецца адно
схіліць перад ёю голаў


Vika Trenas (Віка Трэнас) (Minsk, Bielorrusia, 1984). Poeta. 

Leta Semadeni

Insomnia

Pro’l tigher
as dorma mal
Vi da sia taimpra clocca
la sgrischur striblada
Las griflas sbattan
il tschagl grofla scrolla
e stira vi da mia sön
La tschatta arda
pronta per l’assagl


Leta Semadeni (Scuol, Suiza, 1944). Docente, periodista, poeta y narradora.

Mary Anning

Encomium Murchisonaum

Who first surveyed the Russian states?
And made the great Azoic dates?
And worked the Scandinavian states?
Sir Roderick

Who calculated nature’s shocks?
And proved the low Silurian rock
Detritus of more ancient flocks?
Sir Roderick

Who knows of what all rocks consist?
And sees his way where all is mist
About the metamorphic schist?
Sir Roderick

Who draws distinctions clear and nice
Between the old and new gneiss?
And talks no nonsense about ice.
Sir Roderick

Let others then, their stand maintain,
Work all for glory, nought for gain,
And each finds faults, but none complain.
Sir Roderick

Let Sedgwick say how things began,
Defend the old creation plan,
And smash the new one, if he can.
Sir Roderick

Let Buckland set the land to rights,
Find meat and peas, and starch in blights,
And future food in coprolites.
Sir Roderick

Let Agassiz appreciate tails,
And like the virgin old the scales,
And Owen draw the teeth of whales.
Sir Roderick

Take Thou thy orders hard to spell,
And titles more then man can spell.
I wish all such were earned so well.
Sir Roderick


Mary Anning (Lyme Regis, Reino Unido, 21 de mayo de 1799 – 1847) . Paleontóloga.

Ernest Farrés

Ernest Farrés
Allò que sap més greu

Allò que sap més greu és fer tard. És el dia
que em moc formant prou ziga-zagues per no fregar
ni amb els tractes càlids. És asseure'm
per enèsim cop i esdevenir
en dejú una persona
de consistència pètria.

Allò que sap més greu és la buidor diürna,
i l'últim cartutx de què disposo,
i prendre'm malament les clares evidències
que no qüestionarà ningú
mentre les estacions de l'any
van entrant en el lloc de les altres.
 Jugar-me
el respecte que inspiro a la gent amb què em faig,
i pintar-me sant Cristòfol nano
tot creient-me el vessant democràtic del viure.

És, allò que sap més greu, el sostre
que caplleva (com planta temporal de jardí),
l'expressió de monotonia,
la mentalitat de kamikaze.
Haver-me-les, d'ençà de Plató i Aristòtil,
sobre el tèrbol concepte del "trobar-me venut".


Ernest Farrés (Igualada, Cataluña, España, 1967). Periodista y poeta. Premio Octavio Paz de Poesia 1996.

José Antonio Ramos Sucre


José Antonio Ramos SucreEl extranjero

Había resuelto esconderse para el sufrimiento. Se holgaba en una vivienda sepulcral, asilo del musgo decadente y del hongo senil. Una lámpara inútil significaba la desidia.
    Había renunciado los escrúpulos de la civilización y la consideraba un trasunto de la molicie. Descansaba audazmente al raso, en medio de una hierba prensil.
    Insinuaba la imagen de un ser primario, intento o desvarío de la vida en una época diluvial. El cabello y la barba de limo parecían alterados con el sedimento de un refugio lacustre.
    Se vestía de flores y de hojas para festejar las vicisitudes del cielo, efemérides culminantes en el calendario del rústico.
    Se recreaba con el pensamiento de volver al seno de la tierra y perderse en su oscuridad. Se prevenía para la desnudez en la fosa indistinta arrojándose a los azares de la naturaleza, recibiendo en su persona la lluvia fugaz del verano. Dejó de ser en un día de noviembre, el mes de las siluetas.


José Antonio Ramos Sucre (Cumaná, Venezuela, 1890 - Ginebra, Suiza, 1930). Poeta, pedagogo y diplomático.

Jan Neruda

Jan Neruda
Seděly žáby v kaluži

Seděly žáby v kaluži,
hleděly vzhůru k nebi,
starý jim žabák učený
odvíral tvrdé lebi.

Vysvětloval jim oblohu,
líűil ty světlé drtky,
mluvil o pánech hvězdářích
zove je "Světa krtky".

Pravil, že jejich hvězdný zkum
zvláštní je mírou veden,
dvacet že milionů mil
teprv jim loket jeden.

Tedy že, řekněm pro příklad
- věříme-li v ty krtky -,
k Neptunu třicet loket je,
k Venuši jen tři čtvrtky.

Rozmluvil se pak o Slunci
- žáby jsou divem němy -,
ze Slunce ž e by nastrouhal
na tři sta tisíc Zemí.

Slunce že velmi slouží nám,
paprskovými klíny
štípajíc věčnost na rok a
směnkové na termíny.

O kometách že těžkářeč,
rozhodnout že to nechce,
míní však, že by nemělo
soudit se příliš lehce.

Nejsou snad všecky nešťastny,
nejsou snad zhoubny všecky,
o jedné ale vypráví
sám rytíř Luběněcki:

sotva se její paprsky
odněkud k nám sem vdraly,
vskutku se v glinské hospodě
hanebně ševci sprali.

O hvězdách potom podotknul,
po nebi co jich všude,
skoro že samáslunce jsou,
zelené, modré, rudé.

Vezmem-li pak pod spektroskop
paprslek jejich světla,
že v něm naleznem kovy tyž,
z nichžse i Země spletla.

Umlknul. Kolem horlivě
šuškají posluchači.
Žabák se ptá, zdaž o světech
ještě cos zvědít ráči.

"Jen bychom rády věděly,"
vrch hlavy poulí zraky,
"jsou-li tam tvoři jako my,
jsou-li tam žáby taky!"


Jan Neruda (Praga, Checoslovaquia, 1834 - 1891). Poeta, dramaturgo, novelista y autor de cuentos.