Joaquín Calvo Sotelo

Poemas de amor y luto

Del dolor si es posible se me exima,
tan duro es su portazgo,
pues ya es fuerte
el precio que se paga hasta la muerte,
para tener que soportarlo encima.
No me marques el fin un día nevado,
yo tuve un santo horror al frío,
de sólo verme en hielos sepultado,
siento premonitorio escalofrío.
¿Cómo quieres morir Calvo Sotelo?
Si me dais a elegir, Señor, quisiera
morir un día de la primavera,
tibia la tarde, luminoso el cielo,
que nadie que viniese al camposanto
tuviera que acudir con gabardina
y que nadie llevara en la retina
mezclada al agua de la lluvia el llanto


Joaquín Calvo Sotelo (La Coruña, Galicia, España, 1905 - Madrid, 1993). Periodista y dramaturgo.

Jimmy Carter

The More Things Change

In a musty attic box I found letters of my family in the War
from places like Bull Run and Gettysburg
and places seldom mentioned in the books.

They said Jeb Stuart had praised some of them,
who served a cause and often gave their lives
not knowing how to tell the history they made, except a private's
point of view set down in a simple line or two:

"We have about a half enough to eat, green beef and flour,
but very little salt. Our company left Savannah heading north,
there was a hundred twenty-five of us, but since then
many of my friends have died so now they's only thirty-six left to fight.
I tell you, Mother, I am well but am not satisfied."


James Earl "Jimmy" Carter, Jr. (Plains, Georgia, EE UU, 1924). Trigésimo noveno presidente de los Estados Unidos.

José Luis Piquero

Rimbaud

Yo no quiero ser yo. La vida entera
la gasté en reinventarme, como un fénix doméstico.
Me fui sobreviviendo como pude.
.
Yo no sé quién soy yo. Tal vez la máscara
debajo de la cara. La pregunta.
.
Yo no pude ser yo. Y el minucioso
trabajo de vivir sin heroísmo se quedó para otros.
La verdad es la triste descripción del secreto.
No quise ser verdad. Quiero ser Nadie.

José Luis Piquero (Mieres, Asturias, España, 1967). Poeta, narrador y traductor. Premio de la Crítica de Asturias.

Elisa Biagini

In questa luce gialla

In questa luce gialla
di febbre, d’incidente, tu

raccogli i miei
capelli come funghi

controlli uno ad
uno, fossero ancora vivi,

gli occhi che m’invadono
come maiuscole.

(qui il tempo diventa una
spirale, scuro come

l’uvetta, tutto
grinze).


Elisa Biagini (Florencia, Italia, 1970). Poeta, antóloga y traductora.

Yi Sha ( 伊沙 )

饿死诗人

那样轻松的 你们
开始复述农业
耕作的事宜以及
春来秋去
挥汗如雨 收获麦子
你们以为麦粒就是你们
为女人迸溅的泪滴吗
麦芒就像你们贴在腮帮上的
猪鬃般柔软吗
你们拥挤在流浪之路的那一年
北方的麦子自个儿长大了
它们挥舞着一弯弯
阳光之镰
割断麦杆 自己的脖子
割断与土地最后的联系
成全了你们
诗人们已经吃饱了
一望无边的麦田
在他们腹中香气弥漫
城市中最伟大的懒汉
做了诗歌中光荣的农夫
麦子 以阳光和雨水的名义
我呼吁：饿死他们
狗日的诗人
首先饿死我
一个用墨水污染土地的帮凶
一个艺术世界的杂种

Yi Sha ( 伊沙 ), pseudónimo de Wu Wenjian 吴文健 （Chengdu, China, 1966）. Docente. Poeta, narrador y ensayista.

Puru Malav ( पुरू मालव )

मैं कुछ नहीं कहता

मै रो नहीं सकता
क्योंकि मेरे आँसुओं की कोई कीमत नहीं है

मैं अपना दुःख किसी को बता नहीं सकता
चूँकि यह लोगों को मामूली लगता है

मैं शिकायत नहीं कर सकता
चूँकि मुझ पर अहसान लदे हैं

मैं अपने ज़ज़्बात बयां नहीं कर सकता
चूँकि लोग इन्हें तर्क देकर अमान्य कर देते हैं

मैं अपनी इच्छा से कोई कार्य नहीं कर सकता
चूँकि उनकी इच्छा सर्वोपरि है

मैं अपनी तुच्छ ख़ुशियां प्रकट नहीं कर सकता
चूँकि जानने के पूर्व ही उनके चहरे पे खिंच आती हैं
अज़ीब सी लक़ीरें

मैं खुल कर अपनी बात कह नहीं सकता
चूँकि उन्हें फ़िज़ूल बातें सुनने का वक़्त नहीं हैं

मुझे उनके इशारे समझ कर
काम करना पड़ता है
न चाहते हुए भी मुझे
हँसना पड़ता है उनकी ख़ातिर
उनके हर अच्छे-बुरे काम की
तारीफ़ करनी पड़ती है
उनकी हर राय को समर्थन देना होता है
उनके दिखावटी ग़म में
आँसू बहाने पड़ते हैं
उनकी उदासी में उदास होना पड़ता है
उनके ग़ुस्से को दयनीय बन कर
सहना पड़ता है

मेरा अपना कोई वज़ूद नहीं
मेरी कोई इच्छा नहीं
मेरा कोई सपना नहीं

मैं ख़ामोश रहता हूँ
बिल्कुल ख़ामोश
कुछ नहीं कहता
सब कुछ सुनता हूँ


Puru Malav ( पुरू मालव ) ( पुरुषोत्तम प्रसाद ढ़ोडरिया ). Docente y poeta.

Katia Gutiérrez Miró

Estación cuatro

A sólo un paso del final y del principio
sé del vaso en el borde:
yo la sed.
Por un instante quiero ser sujeta al tiempo
pero estoy sólo a un paso:
el instante y el agua
—como el vaso y el tiempo—
habrán de ser nuevamente en el principio
en el final de toda sed.

Katia Gutiérrez Miró (Guantánamo, Cuba, 1973). Graduada del Centro de Formación Literaria Onelio Jorge Cardoso. Técnico medio en Bibliotecología. Bibliotecaria, poeta y narradora.

Boris Chersonsky ( Борис Херсонский )

Толстый и тонкий

Толстый и тонкий,
прочный и ломкий,
тихий и громкий.

Парами, строем,
трудно героям.
Силы утроим.

Камень-брусчатка –
зерна початка.
Скачет лошадка.

Жулик на бричке,
перья на птичке,
сера на спичке.

Хворый в палате,
доктор в халате,
выкусьте, нате.

Барин в опале,
долго мы спали,
лучше не стали. 

Boris Chersonsky ( Борис Херсонский ) (Chernovtsy, Ucrania,1950). Poeta.

Alejandra Castro Bonilla

Los emigrantes

Los emigrantes a veces
abandonan sus desgracias en los trenes,
recorren la sangre absoluta
de una mujer degollada en sus confines.
Retoman los caminos de los libros
y el devenir de Fausto a la locura.
Se bañan en la lluvia de los parias,
en el andamiaje de la muerte
sus mentiras.
Salen a la luna los domingos
persiguiendo su regreso en los amigos.
Recorren las leyendas de la guerra
con una voz distinta
y sus casas son pájaros de sangre
para un insomnio desolado.
Los emigrantes, diminutos malheridos,
conocen del tiempo su afanosa venganza
mientras adquieren lejanías más ingratas.
Dibujan ventanas a sus ruidos,
escriben su historia
en las banquillas
y cocinan terquedades para nombres
que no vuelven y los hijos muertos.
Después desmienten
pero nunca olvidan
y quieren volver
y no vuelven.


Alejandra Castro Bonilla (San José, Costa Rica, 1974). Abogada y poeta.

Ritxi Póo

 No nos taches

“Pido la Paz y la Palabra”
Blas de Otero

Dos noches negras tachan estos ojos
que buscan en el alba la templanza.
Siempre arma, la conciencia, su venganza
cuando abren las persianas sus enojos.

El mundo es un silencio de cerrojos
y no hallarás justicia en su balanza.
Tercos, tachan de gris nuestra esperanza
sus mustios, sus astutos pasos flojos.

Que tachen sus noticias, la alegría...
Que tache, nuestra calma, con su ruido...
El tiempo tachará su sucio empeño.

Nos queda la palabra... Todavía
debemos decir "paz"... Solo te pido:
Nunca... No... No nos taches este sueño.


Ritxi Póo (Bilbao, España, 1972). Licendiado en derecho. Poeta.

Isabeella Beumer

ich trinke uhren zu rose

 ich trinke uhren zur rose
  oder blattlos verglänzt 
              deine knospe
wo sich im spiel der zungen
saumfalten öffnen.

        einer weichen fuge
schwillt zittern
was sich über feuchte
     gesommerter fackel stülpt
ein entgegenatmen um sich

          darin aufzulösen . . .

 
Isabeella Beumer (Herford, Alemania, 1951). Poeta y músico.

Adriana Bañares Camacho

Mi lengua no alcanza la distancia

La vigilia patenta la distancia si no recuerdo.
Si te pienso como un inicuo personaje de mi vida
dejo de tener miedo. Pero quién me salva de la noche
de los sueños que recogen y reviven los mejores momentos.
-Me arden los labios y los ojos-

Mi cuerpo despierta muerto.

Krudel
Mi cuerpo despierta muerto. Suben hormigas por mis piernas
y caigo
y me rompo.
Este frío que me adormece me arrastra a ti.
Trato tanto de encontrarte aunque ya no seas tú
ni yo quien sueñe
con mi lengua cansada suplico en voz baja
pero no alcanzo la distancia.

Mi lengua no alcanza la distancia.
Mis palabras no llegan. Resbalan por la noche por
las comisuras y las pestañas y me arden los labios
y los ojos.
Mi lengua no alcanza la distancia.
Abril trae el recuerdo de una ausencia
Trae tanto tu rostro
como tu dolor y el incontinente llanto de la primera noche
en tu terreno.
Cuando nuestra desnudez parecía anticipar un para siempre
que hoy cumple dos años muerto.


Adriana Bañares Camacho (Logroño, España, 1988). Poeta.

Alfonso Costafreda

Los límites

Pienso en mis límites,
límites que separan
el poema que hago
del que no puedo hacer,
el poema que escribo
del que nunca podré escribir.
Límites también, en consecuencia,
de lo que amo
y de lo que nunca podré amar.
.
Límites de lo que quisiera decir
o ver o tener..
Palabras que daría
para descubrir, palabras para ayudar.
Límites del amor, palabras
insuficientemente valiosas
en un desierto inacabable.

Alfonso Costafreda (Tárrega, Lérida, España, 1926 - Ginebra, Suiza, 1974). Poeta y traductor.

Miquel Costa i Llobera

El pi de Formentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.Estampa del llibre.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera real.

FormentorArbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.


Miquel Costa i Llobera (Pollensa, Mallorca, España, 1854 – Palma de Mallorca; 1922). Poeta.

Edward Gorey

The Gashlycrumb Tinies

A is for Amy who fell down the stairs
B is for Basil assaulted by bears
C is for Clara who wasted away
D is for Desmond thrown out of a sleigh
E is for Ernest who choked on a peach
F is for Fanny sucked dry by a leech
G is for George smothered under a rug
H is for Hector done in by a thug
I is for Ida who drowned in a lake
J is for James who took lye by mistake
K is for Kate who was struck with an axe
L is for Leo who swallowed some tacks
M is for Maud who was swept out to sea
N is for Neville who died of ennui
O is for Olive run through with an awl
P is for Prue trampled flat in a brawl
Q is for Quentin who sank in a mire
R is for Rhoda consumed by a fire
S is for Sue who perished of fits
T is for Titus who flew into bits
U is for Una who slipped down a drain
V is for Victor squashed under a train
W is for Winnie embedded in ice
X is for Xerxes devoured by mice
Y is for Yorick whose head was knocked in
And Z is for Zillah who drank too much gin


Edward Gorey, Edward St. John Gorey (Chicago, Illinois, EE UU, 1925 - Cape Cod, Massachusetts, 2000). Escritor e ilustrador.

Linda Maria Baros

Je sors dans la rue avec l’ange

Je sors dans la rue avec l’ange.
           Comme une chaîne enroulée autour de la main.
           Blanchie par la chaux des murs.

Les hommes que je rencontre
        me lèchent la main et les chevilles,
        me suivent de près.
Je leur marche dessus comme sur des charbons ardents,
        comme sur des vagues, sur des toits.

           Je n’ai aucune pitié
              pour les hommes qui m’aiment.
           Ma chaîne a ouvert sur leur dos
            des pupilles de serpent.

Me saluent tous ceux qui ont dormi
            au bord des hauts toits,
ceux qui ont porté leurs poumons
              jusqu’aux tréfonds des eaux
           – comme de très minces chiens de chasse –
              et les ont accoutumés à y respirer.

Me saluent, d’en bas, les autres – les civils.
            Atteints par la comatose.
Ceux dont on a cassé les dents avec une barre de fer.
    Les cliniques magistrales, les entremetteurs.

Les déshérités du sort me saluent, les contusions, la toux.
    Sous le lit fument peut-être encore
                                                  les canons du fusil.

Je suis sortie dans la rue avec l’ange. Je rentre chez moi.
    Comme une chaîne enroulée autour de la main.


 
Linda Maria Baros (Bucarest, Rumanía, 1981). Poeta, dramaturga, ensayista y traductora.

Divik Ramesh ( दिविक रमेश )

काश

काश कि मैं एक नागरिक न होता
दबा
सभ्य होने के बोझ से
तो न करता इन्तज़ार
किसी गवाही
किसी अदालत की।

उखाड़ फेंकता जहरीले वृक्षों को
कर डालता शिकार वर्जित क्षेत्र में भी
वहशी प्राणियों का
नहीं करता परवाह मंत्रालयों की,
विभागों की।

काश कि मैं पिशाचभक्षी हो पाता
तो खाता एक एक अंग
जिंदा ही भूनकर उनका
और अट्टहास करता
उनके गगनभेदी चीत्कारों पर।

देखता पूरी खिंची आँखों से।
नोचता उनकी स्मृतियों को।

कैसे चबाया होगा उन्होंने
मासूम बच्चों और महिलाओं के गोश्त को!
कैसे किया होगा उपेक्षित
उनकी आँखेां से टपकती मानवता को!

कैसे ?
काश !

Divik Ramesh ( दिविक रमेश ), nacido Ramesh Sharma (Kiradhi, Delhi, India, 1946). Poeta y autor de relatos.