On ets?
Aquell dia tancares la porta com sempre i com mai.
Hauries pogut dir: «Tornaré aviat.» O bé: «Fins a
la nit, pare.»
Sense tu, els meus dies passen lents, com bèsties cansades.
Amb el negre martell de les esperes clavo a les nues par-
ets del temps les imatges del teu record encès.
Sento l'aire del teu dolç somriure lluminós dins cada nova arruga
del meu rostre,
i amb la meva veu de cendra dispersa crido l'alt bronze de
la teva vida.
On ets?
Dorms? Quins torturats paisatges baixen dels teus ulls a
cercar figures de somnis?
Quins refredaments de mort súbit hi ha en les teves mans
honrades?
Et veig entre milers, entre milions, individual i anònim frag-
ment d'història en marxa, fill meu!
Reposes infant i tità, com una fulla caiguda i com una
muntanya.
I prop teu, sobre l'espiga de lluna de la teva baioneta,
lluu la papallona de la llibertat.
Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, Cataluña, España, 1908- Tarrasa, 1982). Poeta y narrador. Entre sus premios, el Premi de la Crítica de poesía catalana 1982.