T’anomeno tristesa
i potser ets una dolça
claror d’infant
que encara m’acompanya.
T’anomeno record
i potser ets un paisatge
que ja neix somiat
i sóc jo qui m’esfullo,
verd d’aquells arbres,
consol del primer amor.
Tan fàcil és morir
com adormir-se a l’alba
amb la pluja i llum a dins
ara que començàvem
a mirar-nos als ulls.
Joan Vergés (Barcelona, España, 1928 - 2014). Psiquiatra y poeta.