“(...) pues con sangre escribes / su entrada en tus arenas”
La vida es sueño
Et vaig dir
que fugir
travessar de costa a costa
era la porta que calia obrir.
Ara, què en faig de tu?
Digues: què puc deixar a la vorera
del teu desig per arribar?
Què en faig de tu
si m’he calçat els guants
a les mans blanques
del ventre de la serp?
Arriba fugitiu,
Desvetlla aquesta terra
Que no t’acull!
Qui paga el funeral
per somiar en una arena estranya?
I ben igual que l’arena que guardes als teus punys.
Margarita Ballester (Barcelona, España, 1942). Licenciada en Filosofía y Letras. Profesora de Historia en secundaria. Poeta.